divendres, 1 de maig de 2015

Càrrecs públics


Quan algú assumeix un càrrec públic, ha de considerar-se a si mateix com a propietat publica.
Thomas Jefferson.

No se si tots els que ocupen càrrecs públics han sentit aquesta frase d'en Thomas Jefferson.
Aquest senyor, va ser el 3r president dels estats units d'Amèrica, i un dels pares de la Declaració de la Independència dels Estats Units.
Era un defensor de la pagesia, va donar suport a la separació entre Església i Estat, i era músic, inventor, i moltes coses més. Però no estic aquí per parlar d'aquest home.
Vull parlar de la responsabilitat que comporta tenir un càrrec públic, i quan dic càrrec públic em refereixo a la vessant política, no als membres de la faràndula que surten a les revistes del cor.
Cada 4 anys hi ha eleccions municipals, i en aquests tipus d'eleccions, hi ha gent que alegrement i de cop i volta, i sense tenir cap experiència política prèvia, volen ser alcaldables en una llista. Com si això fos bufar i fer ampolles.
Es pensen que amb bona voluntat i idees més o menys assenyades ja n'hi ha prou.
Però que us heu pensat, insensats!!!!!!
Si la meitat de la gent que es presenta a llistes, s'adonés realment del que representa això, es tiraria enrere.
Per ser un  bon candidat, has de tenir unes qualitats personals per que la gent et prengui seriosament:
-saber parlar amb public.
-ser coherent amb les teves declaracions.
-tenir un passat impol·lut.
-tenir un físic, mes o menys presentable.
-vestir de manera discreta i no ostentosa
-somriure quasi tot el temps.
-viure al municipi on et presentes.
-que la gent et conegui prèviament.
Altres qualitats son:
La llista on et presentes: si abans estaves al PP no et pots presentar a una llista d'ERC, o si abans estaves a CIU, ara no et pots presentar a la CUP.
També és important tenir bons "padrins": demanar a  algú de la cúpula del teu partit que et vingui a donar un cop de ma. Això fa molt.
I si ets d'una llista municipalista, doncs buscar algú del poble que tothom conegui i que sigui bona persona perquè et recomani.
Un altre tema important és el programa electoral: s'ha d'anar amb un programa amb cara i ulls i coherent amb la llista a la que representes: si ets d'esquerres, no pots defensar el capitalisme, per exemple.
Un cop tens totes aquestes condicions tens 2 opcions: o et busques un partit que t'aculli o et fas un partit per a tu solet: necessites 2 persones més per inscriure'l, i pagar la tasa corresponent.
I ja et pots presentar: busques persones pel poble que vulguin estar a la teva llista i si no els trobes, ho pots buscar per internet: els que calguin, segons el poble on et presentes.
La última cosa que has de fer és buscar finançament per la campanya: això ja és més complicat. Pots fundar una ONG paral·lela, i demanar donacions, pots demanar a les teves amistats o a algun "mecenas" que et financi, o buscar algun partit que no tingui representació al municipi i que l'interessi que hi hagi algú que els representi.
Això sí, hauràs de dir i fer el que ells et diguin que diguis i facis segons la seva filosofia. Si estàs amb el PP, no pots estar a favor de la independència, per exemple.
Doncs res, si fas una bona campanya i promets moltes coses, pot ser que arribis a alcalde, o a regidor, pactant amb el que governi si no ets tu.
I ja està. Ah, se m'oblidava. És indispensable que a la campanya facis una o més butifarrades. Això a la gent li agrada molt.
Felicitats nou alcalde/regidor. Però abans de fer tot això que t'he explicat,. pensa amb la frase d'en Thomas Jefferson, i actua en conseqüència.

dissabte, 11 d’octubre de 2014

Pro Ana Pro Mia Pro Morta

Els trastorns alimentaris solen apareixer a l'adolescència i sobre tot en noies. 
Els més freqüents son l'anorèxia i la bulímia. A Internet apareixen moltes pàgines i blogs fets per les mateixes noies malaltes que expliquen les seves experiències i donen consells a altres noies per reforçar el trastorn alimentari. La que fa el blog és la malalta Ana o Mia, o les 2 coses, i les que demanen consells es diuen "Wanabies", que vol dir que "volen ser", o sigui, volen baixar de pes, i recorren a "les professionals" perquè els hi pautin com fer-ho.
Ha surgit una filosofia/religió amb manaments, consells, pautes, etc... perque les noietes es converetixin en "Princeses". Per convertir-te en princesa has de tenir uns requisits, i així aconseguir la "perfecció". La perfecció, cada persona es marca els seus objectius, bè, un objectiu, pesar, 40, 45 Kilos, no més, ja que llavors estaries grasa i t'has de castigar física i psiquicament. Hi ha uns IMC per orientar, però, per elles els ideals son els que per salut son baixos. Per exemple, una noia de 170 no pot pesar més de 50 Kilos. Hi ha nivells de pàgines. Algunes son modeardes i diuen que per ser princessa, no cla que et moris, però la majoria son radicals. Has d'aconseguir la prefecció per ser una princessa, però la perfecció no existeix ja que sempre volen més, i quan més primes estan, més s'obsessionen i distorsionant la seva imatge, fins i tot, es veuen els ossos, que les fan grosses. Un 10 a 20% moren, per trastorns derivats de la malnutrició o suicidi.
I la majoria recauen, és com una addicció. Tota la seva vida hauran de vigilar.

Aquestes pàgines es diuen Pro Ana i Pro Mia:
Pro Ana: pro anorèxia.
Pro Mia: Pro bulímia.
Fins i tot, han desenvolupat uns signes d'identificació: un llaç blanc i les polseres: una polsera vermella al canell esquerra les Ana i les Mia una de color lila.

Ja fa anys que les Institucions i els Sistemes de Salut fan crides contra aquest fenomen, però les pàgines segueixen apareixen a les recerques de Google.
La comunitat de Madrid ha tret una pàgina molt maca, que, d'entrada sembla una pàgina més pro ana i pro mia però del que realment és de la realitat de la malaltia i dels enganys de tots els consells i pautes que donen les altres pàgines. I està feta, estèticament com si fos una pàgina a favor . Mireu-la i difoneu-la.

http://www.anaymia.com/

Em ve al pensament, aquella cançó d'en Sabina: "ahora es demasiado tarde Princesa".
Pares, mares, professors, monitors, esteu alerta, i cuideu als vostres fills. Que no sigui massa tard. 

A continuació, unes pinzellades del que es pot trobar a un bloc de les noies Ana i Mia.
No apte per a menors. És esgarrifós!!!!!!
I ho expliquen com si fos lo normal.


Historia de una aspirante a princesa:

.Hace un par de meses conoci a Mia,y nos hicimos grandes amigas y hace solo un par de semanas empecé,con pro-ana y pro-mia y mi mejor amiga y mi chico lo saben.
Hacen lo posible para que pare pero ya mi cuerpo es asi, intento llegar a mi meta.me han ofrecido la familia de mi amiga unas terapias gratis pero las he rechazado y como hay veces que mi madre me obliga a comer ,luego  voy a vomitar pero ultimamente no lo he conseguido y como dice la carta de ana y mia hacia las chicas anorexicas y bulimicas:"cortarse es efectivo para pagarte por haberte rebelado en mi contra y haber comido".(eso lo dijo ana) y entonces tengo una venda en mi muñeca izquierda.tengo exactamente 24 cortadas de cuchillas!!y tengo los nudillos arañados porque cuando vomito me doy con los dientes y mi boca es muy pequeña. 
Ser ana y ser mia no me hace feliz,pero no me hace llorar.No lloro por eso y tampoco me pego por estar en este estilo de vida.lo que pasa es que cuando como y luego no puedo vomitar me castigo,me doy puñetazos en el estomago o me corto.
Dios quiera que mi madre no se entere de esto y no es que quisiera contaros mi vida pero queria contaroslo.mi vida,mi historia,mi cuento de hadas,que espero que algun dia me convierta en princesita...y como sabeis,"nadie dijo que ser princesa fuera facil..."muchas habeis escuchado eso..verdad?? me odio y odio a mi madre cuando me obliga a comer.pero mañana empìezo el ayunon de 3 dias porque no voy a estar en casa y espero aguantar.
Soy joven y se que no estoy muy gorda pero me veo asi...me veo como una foca gorda y sebona, hay veces que pienso:y porque no comer? entonces como y despues de comer pienso:para que demonnios como??? y me siento muy mal.Dios quiera que nos salve a todas y nos haga llegar a nuestra meta.
Mi meta:45 kilos. solo me quedan 10 kilos y me voy a esforzar al maximo.
tengo que bajarlo en 2 meses y lo consegire.llegare a mi meta......Quiero ser una princesa. un besote mu grande xicas y os doy animos para ser las reinas de este mundo tan cruel. un beso



CREDOS
CREDO ANA 
CREO EN EL CONTROL LA UNICA ENERGIA CON SUFICIENTE FUERZA COMO PARA ORDENAR EL CAOS EN EL QUE VIVO. 
CREO QUE SOY LA PERSONA MAS RASTRERA, INUTIL Y DESPRECIABLE QUE HAYA EXISTIDO JAMAS EN LA TIERRA Y QUE SOY ABSOLUTAMNETE INDIGNA DEL TIEMPO O LA ATENCION DE NADIE. 
CREO QUE QUIENES ME DIGAN ALGO DISTINTO SON IDIOTAS; SI PUDIERAN VERME COMO SOY REALMENTE; ME ODIARIAN TANTO COMO YO LO HAGO. 
CREO EN LEYES IRROMPIBLES, EN DEBERES Y OBLIGACIONES QUE DETERMINEN MI COMPORTAMIENTO DIARIO. 
CREO EN LA PERFECCION Y LUCHO POR OBTENERLA. 
CREO EN LA SALVACION A TRAVES DE REALIZAR UN ESFUERZO CADA DIA MAYOR. 
CREO EN LAS LISTA DE CALORIAS..COMO PALABRA SUPREMA; Y DE ACUERDO CON ESA CREENCIA LAS MEMORIZARE. 
CREO EN LAS BASCULAS COMO INDICADOR DE MIS FRACASOS Y EXITOS DIARIOS. 
CREO EN EL INFIERNO PORQUE EN OCASIONES CREO QUE VIVO EN EL. 
CREO EN UN MUNDO EN BLANCO Y NEGRO, EN LA PERDIDA DE PESO, EL REMORDIMIENTO POR LOS PECADOS, LA NEGACION DEL CUERPO, Y UNA ETERNA VIDA DE AYUNO. AMeN  
Credo mia 
El baño es mi confesionario sagrado. Me arrodillaré ante la taza del baño y haré penitencia por mis pecados, que son muchos. 
Soy culpable de querer. 
Soy culpable por no apreciar lo que tengo y lo que soy. 
Soy un huracán de emociones. Al jalar la cadena lavaré estos pecados, permíteme comenzar un nuevo mañana. 
Me confesaré todos lo días, sino lo hago, habrá un acto de castigo. 
Cortaré o castigaré mi cuerpo porque siempre ha sido demasiado. 
Me esforzaré por ser perfecta y delgada como mi hermana Ana. 
Apoyaré a otros como yo.
 Protegeré a otras Mias del abuso. 
Seré perfecta.AMEN.

ELS DEU MANAMENTS
 1. Amarás a Ana y a Mía sobre todas las cosas.
2. No comerás lo que no sepas cuántas calorías tiene.
3. No comerás sin sentirte culpable.
4. Honrarás a los laxantes y a las pastillas .
5. Santificarás los días de ayuno.
6. No consentirás que la comida te domine
7. Contarás las calorías y vivirás según ellas .
8. La báscula prevalecerá sobre tu vida .
9. Nunca estarás lo suficientemente delgada.
10. Ser delgada es lo único que importa .



 

 

Es toda una religión Princesas, si no duele  no sirve.

dimarts, 24 de desembre de 2013

TOLERÀNCIA ZERO? PER A QUÍ?


Una noticia social ha saltat als mitjans de comunicació aquests dies. Han detingut a uns nois, que formen part d'una banda que, presumptament es dedica a perseguir persones de tendència homosexual que tenen afició a mantenir relacions sexuals amb menors.
Opino que aquests nois estan equivocats en el que fan, ja que en aquest cas el fi no justifica els mitjans. No podem prendre la justícia pel nostre compte, si no això seria el “Far West”.
Bé, doncs un cop ha quedat clar que no justifico en cap moment les seves accions, la meva reflexió és per la repercussió social que ha tingut el fet i la importància de les xarxes socials. I també la facilitat que tenim la gent per jutjar fets que no coneixem del tot amb tota l'alegria del món, i no ens adonem que podem fer molt mal als afectats, tant si son les víctimes o els botxins.

Normalment la informació que tenim sobre un tema, és parcial, i tenin en compte que el nostre cervell tampoc és imparcial, les coses es compliquen.
Per altre banda, tenim els mitjans de comunicació que d'imparcials no tenen gran cosa, uns més que altres, ja que que els periodistes que redacten les notícies també tenen un cervell amb informació neuronal plena de prejudicis, idees, experiències i opinions subjectives. 
No es el mateix que escoltem RAC 1 o la COPE. 
No és el mateix que llegim El Pais que La Razon o ABC. 
No és el mateix que mirem per la TV “Salvame” que “Salvados”.
No és el mateix que seguim un partit de futbol o el programa d'en Punset. 
No és el mateix veure una pel·licula d'en Chuck Norris o en Vin Disel que una d'en Woody Allen o en Fassbinder.
No és el mateix llegir "Les 50 ombres de Grey" que "Victus" o "El Quijote" (per cert, us aconsello que el llegiu, perque és una interesant reflexió sobre la societat actual, el Quijote, es clar, no les ombres).

He seguit la noticia per diversos mitjans i algun ho ha publicat amb tot respecte com TV3, ometent la identitat dels acusats i les imatges i sense ostentació, però altres ho han fet de manera molt radical. Estan comparant aquesta banda amb les bandes que operen a Rússia contra els homosexuals. Per començar, aquests nois no han maltractat físicament a cap suposada víctima seva, els han amenaçat i han publicat vídeos on se'ls acusa de pederàstia.
NO ÉS EL MATEIX!!!!
No sabem si realment aquestes “víctimes” son pederastes.
És pederasta una persona ja adulta que li agraden els nois que encara no s'afaiten i les noies que encara els hi creix el pit?.

La persona que els ha denunciat ha escrit en un bloc que li agraden els nens però que no és pederasta. Això també és causa de confusió. 
Reitera que va passar molta por, que no el van agredir, però el van amenaçar amb publicar el vídeo i acusar-lo de pederasta. 
Que valent que és!!! Es clar. No li queda més remei, per salvar el cul (i que consti que no ho dic en segones) s'ha de defendre com pot. O els acusava o quedava com un pedòfil.
Que jo no dic que ho sigui, però quedar amb nois de 16 anys a llocs solitaris , no se, em dona que pensar. 
La meva iaia sempre deia: "si no vols pols, no vagis a l'era" (que consti que tampoc ho dic en segones intencions).
Aquest senyor  ha obert per la ocasió per explicar el que li va passar. 
Jo també he obert aquest bloc per la ocasió.
Jo tinc amics homosexuals que me'ls estimo molt, i cap d'ells queda amb menors per xat per tenir relacions. Ho fan amb gent de la seva edat i a llocs segurs, no a descampats i per la nit.

El suposat incitador de la banda, te tan sols 19 anys i és d'origen ucrainés. Arrel del seu origen, algunes ments privilegiades l'han relacionat amb els moviments russos que ataquen homosexuals. A aquest noi, jo l'he conegut i ja fa anys que no tinc contacte amb ell, però era un noi completament normal. No se que li ha pogut passar perquè es comporti aixi. La seva intenció, no va contra els homosexuals sino contra els que queden alb menors a hores nocturnes a llocs solitaris.
Penso amb les seves famílies, que passaran un mal Nadal. I amb ell, que com que la seva cara ha sortit per tot arreu, corre el perill de que sigui un rebutjat social i encara sigui pitjor. 

Senyors i senyors homosexuals, heterosexuals i bisexuals, què en penseu de les bandes que enganyen a noies i nois del seu país en vies de desenvolupament i els porten aquí a prostituir-se? Això es diu "tracta de blanques". Com que la prostitució és l'ofici més vell del món, la gent ja ni en parla, però els senyors que van de "putes", es creuen que la seva conducta és correcte?
Els hi importa si la noia o noi que està amb ells, està bé?
Jo he conegut noies de l'Europa de l'est, desgraciades per vida, amb malalties físiques i afectament psicològic important per culpa de la vida que porten, i no poden sortir-ne perquè el seu “macarra” les mataria. Qui les protegeix? La societat, no està clar, si no podrien sortir-se sense problemes.

Mireu si teniu temes per jutjar i condemnar, molt més greus que aquests.!!!!!

Jo convido a aquests nois, que reflexionin i que acceptin que la seva actuació no ha sigut la correcta i als que els acusen, que abans de parlar , piular o enviar comentaris, mirin dins seu i reflexionin sobre de que es senten culpables i que ocupin el seu temps a coses més constructives com a participar a moviments o entitats socials que promoguin la convivència pacífica entre la societat, precisament per prevenir aquestes situacions.

Per tot això, no cal criminalitzar més als nois. La justícia, tan social com penal, ha de servir per rehabilitar-los, no per repudiar-los, i com deia un home anomenat Jesucrist fa més de 2000 anys: “el que estigui lliure de pecat, que tiri la primera pedra”

Una cosa que em dona que pensar és que pocs es fiquen amb la suposada “víctima” que denuncia als nois, que per cert, no li van tocar ni un pel, i que es dedica a escampar i “plorar” sobre el que li han fet. A mi la seva conducta tampoc em sembla correcta: quedar amb joves menors encara que sigui sexe consentit i tenir-hi relacions. No se quina edat te però crec que podria buscar parelles més crescudes.

En quant al fet de que aquests nois, buscaven pederastes homos, ho justifiquen perquè no es podien fer passar per noies, i per tant, el que buscaven era un escarment tan pels que busquen nens com els que busquen nenes. Jo soc mare, i professional de la salut, i per a mi, els adolescents encara son nens i nenes, i son molt vulnerables, sobre tot, sexualment.
Alguns encara estan confosos sobre la seva identitat sexual, i determinades actituds d'altres encara els poden confondre més.

Respecte a les fotos, sí que les he vist i em sap greu perquè tenen una estètica de extrema dreta, algunes, molt poques. La majoria de fotos que te penjades son normals, el que passa és que ens fixem més amb les altres, que impacten més. Hi ha molts nois que van pel carrer amb la mateixa estética, cabell rapat, ensenyant "musculito", ara que està de moda anar al gimnas. Tots aquests nois son neonazis?

També heu de saber que no tot el que circula per la xarxa està fet per ells. Han falsejat el seu twitter i altres notícies. 
Pot ser, ho han fet els mateixos que l'acusen per posar més llenya al foc? No ho se.
Per no sentir-nos culpables, busquem caps de turc i ja sabem, la història està plena de casos, en que una societat embogida pot arribar a fer barbaritats.

En resum, aquests nois l'han cagat ben cagada, i crec que les conseqüències dels seus actes seran penalitzades tan per la justícia com per la societat, però no tenen antecedents, encara son molt joves i no han fet res irreparable. Si canvien la seva actitud, poden reintegrar-se a la societat, poden trobar feina, ja, ja ,ja, malgrat la crisi, en fi, poden tornar a ser "normals", com els nens amb TDHA que els hi donen "concerta".

Els homes que busquen menors per les xarxes siguin nens o nenes, nois o noies, aquests si que estan malalts i la seva rehabilitació és més difícil, doncs hi ha en les seves actituds, instints molt primaris i conductes apreses des de la infància que costen molt de canviar. Per cert, les dones no ho fem això. Serà per la testosterona?. Com diu el molt entranyable Eudald Carbonell: els humans encara estem en període de humanització, per tant, la nostra part instintiva encara ens pot. 
Un fet molt positiu és que ja es comença a parlar de la intel·ligència emocional a les escoles. Esperem que els nostres fills/es i nets/es estiguin més humanitzats que nosaltres i es comportin més assertivament.

El codi penal espanyol és molt tolerant al respecte, i penalitza les relacions amb menors de 13 anys i entre 13 i 16 si no son consentides. A partir dels 16, campi qui pugui. O sigui que un noi o noia de 15 anys està protegit per la llei però un o una de 16 ja no. És curiós. Això em porta a un altre pregunta: és justa la justícia?. Son justes les lleis?. Fins ara, podies abortar en cas de malformació fetal, i amb la nova llei, no pots. És fantàstic com canvien les coses de un dia per un altre.
Ara, gràcies al PP, estem fent una involució cap als anys 80, amb la nova llei de l'avortament i la llei de seguretat ciutadana. Estem involucionant també com a societat? Ens estem deshumanitzant en lloc d'humanitzar-nos?

Tolerància zero!!!, diuen les ments lliberals, contra la homofòbia, però i contra els pederastes, què?
Està tan clar que aquests nois son homòfobs i que les victimes no son pederastes?
Si fos a l'inrevés, la societat que diria?
Lloaria als nois i condemnaria als agredits?
Realment, tots els que parleu tan a les xarxes, ho sabeu?
Si aquest fet li passes a algú de la vostra família, com reaccionaríeu?
Tots els que respecteu tan als homosexuals, que faríeu si el vostre fill ho fos?
L'acceptaríeu igual, us costaria acceptar-lo o pensaríeu que està equivocat i que ja s'aclarirà?
Tots els que no teniu prejudicis racials, que faríeu si la vostra filla s'enamorés de una persona de color de pell o ideologia diferent a la vostra?
Tots els que defenseu als agredits, que pensaríeu si sabéssiu que el vostre fill homosexual de 16 anys ha tingut relacions furtives amb ell?
Com podeu veure, jutjar als altres no és tan fàcil. Per tant, podeu entendre la meva postura de veure aquests nois, no com uns degenerats ni uns monstres si no com nois que per unes circumstàncies, que la nostra mateixa societat ens ha facilitat, han errat el seu camí, i encara son a temps de tornar a la carretera principal.

Ens agradi o no, som una societat amb molts prejudicis, que s'acabaran quant ja no calgui que els col·lectius abans esmentats hagin d'unir-se per defendre's, que no hi hagi distinció entre homos i heteros, entre blancs i negres, entre nens i nenes, entre homes i dones.
Pot ser que realment tots som bisexuals i a alguns els hi fa por per tant per aquesta mateixa por, ataquen els seus propis fantasmes?.

Per acabar, i espero que cap periodista, tergiversi les meves paraules:
Deixem tranquils a aquest nois, que purguin els seus delictes amb la justícia penal i no afegim mes llenya al foc, que ja en tenen prou en conèixer la presó. Tothom te dret a una segona oportunitat.
I als agredits, que facin una reflexió també sobre si els seus gustos pels adolescents és del tot correcte i que siguin honestos amb ells mateixos.
I a tots els que jutgen i fan comentaris fora de lloc, pot ser son ells els homòfobs i no els que estan acusant.
I als col·lectius homosexuals, dir-lis que siguin imparcials i que sàpiguen que els homosexuals que es senten atrets per nens , son pederastes, i no els han de defendre, ja pot donar la impressió de que ja els hi està bé.
Aquestes situacions les provoquem nosaltres mateixos amb les nostres actituds.
Reflexionem i intentem ser objectius i mirar les situacions des de la perspectiva.
Com deia en Serrat: "De lejos dicen que se ve mas claro".