Càrrecs públics

Quan algú assumeix un càrrec públic, ha de considerar-se a si mateix com a propietat publica.
Thomas Jefferson.

No se si tots els que ocupen càrrecs públics han sentit aquesta frase d'en Thomas Jefferson.
Aquest senyor, va ser el 3r president dels estats units d'Amèrica, i un dels pares de la Declaració de la Independència dels Estats Units.
Era un defensor de la pagesia, va donar suport a la separació entre Església i Estat, i era músic, inventor, i moltes coses més. Però no estic aquí per parlar d'aquest home.
Vull parlar de la responsabilitat que comporta tenir un càrrec públic, i quan dic càrrec públic em refereixo a la vessant política, no als membres de la faràndula que surten a les revistes del cor.
Cada 4 anys hi ha eleccions municipals, i en aquests tipus d'eleccions, hi ha gent que alegrement i de cop i volta, i sense tenir cap experiència política prèvia, volen ser alcaldables en una llista. Com si això fos bufar i fer ampolles.
Es pensen que amb bona voluntat i idees més o menys assenyades ja n'hi ha prou.
Però que us heu pensat, insensats!!!!!!
Si la meitat de la gent que es presenta a llistes, s'adonés realment del que representa això, es tiraria enrere.
Per ser un  bon candidat, has de tenir unes qualitats personals per que la gent et prengui seriosament:
-saber parlar amb public.
-ser coherent amb les teves declaracions.
-tenir un passat impol·lut.
-tenir un físic, mes o menys presentable.
-vestir de manera discreta i no ostentosa
-somriure quasi tot el temps.
-viure al municipi on et presentes.
-que la gent et conegui prèviament.
Altres qualitats son:
La llista on et presentes: si abans estaves al PP no et pots presentar a una llista d'ERC, o si abans estaves a CIU, ara no et pots presentar a la CUP.
També és important tenir bons "padrins": demanar a  algú de la cúpula del teu partit que et vingui a donar un cop de ma. Això fa molt.
I si ets d'una llista municipalista, doncs buscar algú del poble que tothom conegui i que sigui bona persona perquè et recomani.
Un altre tema important és el programa electoral: s'ha d'anar amb un programa amb cara i ulls i coherent amb la llista a la que representes: si ets d'esquerres, no pots defensar el capitalisme, per exemple.
Un cop tens totes aquestes condicions tens 2 opcions: o et busques un partit que t'aculli o et fas un partit per a tu solet: necessites 2 persones més per inscriure'l, i pagar la tasa corresponent.
I ja et pots presentar: busques persones pel poble que vulguin estar a la teva llista i si no els trobes, ho pots buscar per internet: els que calguin, segons el poble on et presentes.
La última cosa que has de fer és buscar finançament per la campanya: això ja és més complicat. Pots fundar una ONG paral·lela, i demanar donacions, pots demanar a les teves amistats o a algun "mecenas" que et financi, o buscar algun partit que no tingui representació al municipi i que l'interessi que hi hagi algú que els representi.
Això sí, hauràs de dir i fer el que ells et diguin que diguis i facis segons la seva filosofia. Si estàs amb el PP, no pots estar a favor de la independència, per exemple.
Doncs res, si fas una bona campanya i promets moltes coses, pot ser que arribis a alcalde, o a regidor, pactant amb el que governi si no ets tu.
I ja està. Ah, se m'oblidava. És indispensable que a la campanya facis una o més butifarrades. Això a la gent li agrada molt.
Felicitats nou alcalde/regidor. Però abans de fer tot això que t'he explicat,. pensa amb la frase d'en Thomas Jefferson, i actua en conseqüència.